cat Agent de la realitat n m f
es Agente de la realidad
Tècnica que consisteix a confrontar cadascuna de les parts amb la realitat, així com amb els seus interessos, desitjos i posicions.
ALTRES DEFINICIONS SOBRE AQUEST TERME:
1. Presentar a les parts aspectes basats en la pitjor situació possible.
Font d’informació: Preguntes i respostes sobre la mediació familiar en l’àmbit judicial: programa Compartim de gestió del coneixement del Departament de Justícia [en línia]. Barcelona: Departament de Justícia, 2009. Disponible a: http://bit.ly/1av1LZc [Consulta: 14/12/2013]
2. Actuar com a agent de la realitat.
Font d’informació: Schiffrin, Adriona. La mediación: aspectos generales [en línia]. Disponible a: http://bit.ly/1av5IwO [Consulta: 14/12/2013]
3. Aquesta expressió recull la conveniència que el mediador actuï com a agent de la realitat, recordant a alguna de les parts els fets inqüestionables sobre els quals no cap discussió i sobre la base dels quals es poden plantejar una sèrie d'alternatives però no altres. Es recomana utilitzar la tècnica, preferentment, en sessions privades per no qüestionar la neutralitat del mediador.
Font d’informació: Poyatos Garcia, Ana (coord.). Mediación familiar y social en diferentes contextos. València: Universitat de València: Nau Llibres, 2003. [en línia]. Disponible a: http://bit.ly/1cxYaOj [Consulta: 16/12/2013]
I tu, des de la teva experiència pràctica, com definiries aquest terme?
Ajuda'ns a crear el Glossari terminològic català per a la mediació.
1. Presentar a les parts aspectes basats en la pitjor situació possible.
Font d’informació: Preguntes i respostes sobre la mediació familiar en l’àmbit judicial: programa Compartim de gestió del coneixement del Departament de Justícia [en línia]. Barcelona: Departament de Justícia, 2009. Disponible a: http://bit.ly/1av1LZc [Consulta: 14/12/2013]
2. Actuar com a agent de la realitat.
Font d’informació: Schiffrin, Adriona. La mediación: aspectos generales [en línia]. Disponible a: http://bit.ly/1av5IwO [Consulta: 14/12/2013]
3. Aquesta expressió recull la conveniència que el mediador actuï com a agent de la realitat, recordant a alguna de les parts els fets inqüestionables sobre els quals no cap discussió i sobre la base dels quals es poden plantejar una sèrie d'alternatives però no altres. Es recomana utilitzar la tècnica, preferentment, en sessions privades per no qüestionar la neutralitat del mediador.
Font d’informació: Poyatos Garcia, Ana (coord.). Mediación familiar y social en diferentes contextos. València: Universitat de València: Nau Llibres, 2003. [en línia]. Disponible a: http://bit.ly/1cxYaOj [Consulta: 16/12/2013]
I tu, des de la teva experiència pràctica, com definiries aquest terme?
Ajuda'ns a crear el Glossari terminològic català per a la mediació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada